premsa


pagina 1
pagina 1
Jaçz # 3
Jaçz # 5
pagina 1
Revista de Jazz #10

"...el gran Albert Bover, pura seda a les tecles... vam poder contemplar al superb Bover de las ocasions memorables, seduint-nos amb cada improvisació". Javier Aspiazu.Gara,23-6-2009.

"Dins de la 9a. edició del Cafè Calella 2008, vam gaudir de l'actuació de l'Albert Bover Trio, amb Masa Kamaguchi al contrabaix i David Xirgu a la bateria. El trio assoleix un apasionant i cohesionat discurs musical. Albert, deixa anar sobre el piano una tormenta estètica, tocant amb la desimboltura d'un niño, la saviesa d'un ancià i la valentía d'un boig. Original, profund i directe: de l'ànima de l'artista a la de l'espectador". Juan Carlos Narzekian, director del Cafè Jazz Calella.

"Albert Bover està en un moment extraordinari, fent dificil destacar algun del seus solos". Yahvé M. de la Cavada. TomaJazz.com. 2-2008.

"Un dels pianistes de jazz més emergents del circuit europeu...El seu últim disc Esmuc blues , expandeix el jazz al terreny de la creació personal". Pere Pons. Avui. 27-3-2002.

"Exhibició d'Albert Bover. Els solos del pianista català van desbordar en tot moment el camí prefigurat pel classicisme de bona part dels temes escollits i van ser els que en van marcar la relectura. En la seva exhibició, en cap moment individualista, sinó al servei del grup, Bover va tornar a deixar palès que està en un moment de gran forma i que el seu potencial és equiparable al de les noves figures".  Pere Pons. Crítica del conciert de Donald Harrison a la Cova del Drac. Avui. 23-2-2002.

"Amb la poderosa ajuda de Chris Higgins en el contrabaix, y sobretot, un permanentement inspirat Jorge Rossy a la bateria, Albert Bover firma en trio un disc d'alta volada. Gran disc". Joan Anton Cararach, sobre Esmuc blues. El Periódico 23-11-2001.

"La autoridad del pianista de jazz Albert Bover adquiere en este embate en solitario su justa dimensión. El barcelonés despliega fraseos de gran fortaleza técnica y capacidad inventiva, alentado por una mano izquierda delirante, Hi Fly, de Randy Weston, inicia un recitado que incluye citas a Ellington, Monk y a otros maestros, un guiño a los Beatles y tres autorretratos que avalan sus dotes compositoras. Pablo Sanz sobre Old bottle, new wine. El País. 28-4-2000.

"Este disco supone el definitivo asentamiento del pianista Albert Bover entre lo que podríamos llamar la élite del jazz en este país. Músico de una gran versatilidad ... Un pianismo de una extrema suavidad, de climas más bien reflexivos." Vicente Ménsua sobre Live in Jamboree .Cuadernos de Jazz. Septiembre-Octubre 1998.

"!Qué gloria de jazz!"
Luis Miguel Prieto Ferrón. Comentari sobre el concert a duo amb Horacio Fumero a Algeciras. El Faro.14-3-1998.

"Me lo paso tremendamente bien con él. Es un gran músico".
Horacio Fumero. Diario de Sabadell. 26-2-1998.

"El CD (Duet) és una absoluta meravella. Bover i Fumero són dos músics sensacionals -donat que realment amb la seva música provoquen sensacions-, però també són dues generacions, dues escoles i dos temperaments que es reforcen l'un al altre per, finalment, créixer amb l'unió. Bover es serveix dels recursos del piano per reforçar la seva presència i guarneix amb una cobertura escaient el seu timbre líric". Pere Pons. Avui.14-1-1998.

"A técnica, o virtuosismo. O absoluto dominio do instrumento. Desto tuvemos tantas mostras por parte de Albert Bover  que tuvo momentos inspiradísimos dentro dunha tónica xeral de altísimo nivel interpretativo". Xoan Antón Vázquez. Crítica del duo amb Horacio Fumero al Cafe Latino d'Orense. La Región. 30-1-1998.

"Velada ejemplar ... el joven Albert Bover, avasallador ante las teclas de su piano, iniciando una carrera que puede llevarle muy lejos en el campo del jazz nacional". Miquel Jurado. Crítica del concierto de Guy Lafitte Quartet en la Cova del Drac. El País .15-3-1990.